El xuixo

El Tapís de la Creació de la Gastronomia Gironina

El diccionari defineix el xuixo com un dolç de forma més o menys cilíndrica farcit de crema, fregit i recobert de crema. És cert. Però també  és cert el fracàs de l’intent d'acostar-ne l'essència en un clos tant genèric, en el qual es poden sentir identificats tan els succedanis com els autèntics xuixo de Girona.

Aquest dolç, aquesta autèntica explosió de sabor de ressonàncies barraques, aquesta exageració gustativa, depèn d’un fil. Vull dir que la diferència entre un xuixo acceptable i un xuixo memorable ( deixant de banda els monstres oliosos, de crema presa i de pasta encartonada ) és molt subtil. Depèn de factors mínims, com ara la qualitat de del farcit, que ha de ser esponjós i ha d’esclatar a la boca. Del grau de cocció, de la visor de l’embolcall i del sucre. Factors mínims, quasi imperceptibles que, com passa en la poesia, aquí es juga amb uns pocs factors que s'han de combinar de tal manera, artesania i magistral, que aboquen el paladar a una experiència sublim.

Només un gironí és capaç d'apreciar aquests matisos. Un gironí ( que menysprea les males còpies ) sap distingir  de seguida el xuixo correcte del xuixo celestial, i potser fins i tot es podria dir que la definició  de gironí seria la d’aquell ésser humà que coneix els secrets del xuixo. Hi ha una prova inflexible per esbrinar si estem davant d'aquest espècimen: la fonètica. Si algú ens parla del xuixo amb la correcció d'unes fricatives redundants i endolcides, anem pel bon camí. Si les canviem pel to insolent d'unes africades que converteixen el xuixo en un gos, ja no cal insistir més.

El xuixo és el tapís de la creació de la gastronomia gironina. Una marca de fàbrica, una identificació. Déu  va crear els animals i els vents i els homes i les dones. Mentrestant, els gironins pensaven que no estaria malament de fregir aquell cilindre suprem que havien inventat poc abans del setè día. Amén.

 Josep M. Fonalleras

Escrit fet per la presentació del xuixo de Can Castelló realitzat al Museu d’art de Girona el 9 d’octubre del 2008.